La néta del senyor Linh
de Philippe Claudel
Editorial La Magrana
La néta del senyor Linh narra la commovedora amistat entre dos homes que parlen llengües diferents i que només comparteixen una paraula. És una història atemporal, un text al·legòric a la vida esbojarrada actual que ens parla d’un avi exiliat d’un país devastat per la guerra que arriba a una ciutat grisa d’una terra que li es desconeguda. Per equipatge porta una maleta vella, una fotografia antiga i una criatura a coll, la seva néta, de pocs dies de vida.
La lectura, una vegada iniciada, no es pot aturar perquè el relat, inquietant, ens arrossega vers un final sorprenent que ens emociona i ens fa venir ganes de xisclar. El llenguatge té una gran força i bellesa poètica, a mig camí entre el conte oriental i el retrat psicològic, on els equívocs de paraules ens permeten endevinar tot allò que només es suggereix i que sovint és diferent del que se’ns explica.
No és cert que una imatge valgui més que mil paraules: aquesta història és una mostra fefaent de l’art de narrar en estat pur i mai no es podrà portar al cinema. Llegiu-la si voleu saber fins on arriba el poder de les paraules.
de Philippe Claudel
Editorial La Magrana
La néta del senyor Linh narra la commovedora amistat entre dos homes que parlen llengües diferents i que només comparteixen una paraula. És una història atemporal, un text al·legòric a la vida esbojarrada actual que ens parla d’un avi exiliat d’un país devastat per la guerra que arriba a una ciutat grisa d’una terra que li es desconeguda. Per equipatge porta una maleta vella, una fotografia antiga i una criatura a coll, la seva néta, de pocs dies de vida.
La lectura, una vegada iniciada, no es pot aturar perquè el relat, inquietant, ens arrossega vers un final sorprenent que ens emociona i ens fa venir ganes de xisclar. El llenguatge té una gran força i bellesa poètica, a mig camí entre el conte oriental i el retrat psicològic, on els equívocs de paraules ens permeten endevinar tot allò que només es suggereix i que sovint és diferent del que se’ns explica.
No és cert que una imatge valgui més que mil paraules: aquesta història és una mostra fefaent de l’art de narrar en estat pur i mai no es podrà portar al cinema. Llegiu-la si voleu saber fins on arriba el poder de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada