Judith
Cobeña i Guàrdia
Tèmenos Edicions SCP
Aquest és un poemari madur, de poetessa d’ofici que sap jugar amb les paraules i posar les paraules en joc. És au de vol alt. Després del Pròleg escrit per en Gerard Vilardaga Cunill, el primer poema és un avís que ens planta al davant gairebé un epitafi: avui hi ets, demà ja no!, metàfora punyent d’un viatge cap a l’interior que comença pel final perquè no sap si tindrà retorn. Estructura l’experiència poètica al voltant dels records i les absències que l’esperonen a escriure. I escriu sempre des del res quan ja és antic. És aleshores quan del res sorgeixen els records, que endreça a cops de lletres i paraules per dibuixar l’ara i l’aquí amb el seu voler mirar. Res i tot és ara per a aquesta ànima franca, i insolent, i invicta, i insubmisa. I que així sigui, amiga, per molts anys, per tal que em pugui emocionar moltes vegades en llegir-te i rellegir-te, quin plaer tremolar amb les teves paraules en sentir-te tan humana, poemes fets del res quan ho són tot, i estan en ratlla...
Tèmenos Edicions SCP
Una sola
lletra separa les paraules “tres” i “res”. Aquesta lletra, però, fa tota la
diferència. Res en ratlla és el nou
poemari de la Judith Cobeña i Guàrdia, un títol que ens enganya, perquè aquest “res”
és el món sencer d’una dona que viu i sent la vida a cor obert. Res en ratlla
vol dir que no hi és, és l’absència que impedeix guanyar el joc. I malgrat
perdre o guanyar són el mateix, hi juga a tot o res, perquè amb la Judith no s’hi
val d’estimar o viure a mitges. Així són els seus poemes: ella sempre té l’aposta
més forta, la més agosarada, la que quan sembla que s’acaba, resulta que no,
que encara té més corda, més ànsia, més complexitat per esmicolar amb paraules
que diuen prou —quan ja no cal—, però que també saben dir més —com un conjur
que ens retorna a la vida—. La Judith no vol propines: vol la factura sencera!
Perquè ella ho dóna i es dóna del tot, sense fer trampes.
Aquest és un poemari madur, de poetessa d’ofici que sap jugar amb les paraules i posar les paraules en joc. És au de vol alt. Després del Pròleg escrit per en Gerard Vilardaga Cunill, el primer poema és un avís que ens planta al davant gairebé un epitafi: avui hi ets, demà ja no!, metàfora punyent d’un viatge cap a l’interior que comença pel final perquè no sap si tindrà retorn. Estructura l’experiència poètica al voltant dels records i les absències que l’esperonen a escriure. I escriu sempre des del res quan ja és antic. És aleshores quan del res sorgeixen els records, que endreça a cops de lletres i paraules per dibuixar l’ara i l’aquí amb el seu voler mirar. Res i tot és ara per a aquesta ànima franca, i insolent, i invicta, i insubmisa. I que així sigui, amiga, per molts anys, per tal que em pugui emocionar moltes vegades en llegir-te i rellegir-te, quin plaer tremolar amb les teves paraules en sentir-te tan humana, poemes fets del res quan ho són tot, i estan en ratlla...
